La meva tieta Rosaura em deia que tinc una retirada amb lo Robert Redford. Jo no ho veig, però potser tu si... sigui com sigui, em dic Maximilià, però los meus amics em diuen Max. M'agrada dirigir corals i passejar al costat d'un rierol, collir romaní, pinyes seques i tot el que m'omple lo cor de joia.

Desafiant vent i tempesta, vaig ésser concebut en un burdell de Barcelona, però vaig néixer a la bonica població pirinenca de Santa Maria de Les Pedres (Pallars Ribagorçà), on exerceixo com a treballador de l'Escorxador Comarcal.

Sóc senzill, però amb inquietuds en la música, que és el més ensisador de tot lo món. Sóc lo director artístic de la coral del poble: los Madrigalistes del Pallars.

De fet, em considero un artísta total, perquè també sóc poeta, car escric petits poemes sobre la vida i l'amor (els podeu llegir en aquest blog, són una delícia) i quan acabi lo llenguatge musical, llavors ja no trindré límits i podré escriure un musical sobre la meva vida.

Bé, i per completar la meva presentació, us poso lo meu currículum artístic com a director de corals, que és pel que ralment valc, crec:

He actuat com a director amb los més prestigiosos cors i orquestres del país, com el Cor de l'Associació Catalana d'Urologia (com a invitat) i los Madrigalistes del Pallars (com ja he dit, com a titular). Amb aquest darrer grup he enregistrar un CD sobre los "Cants de Monjos Budistes al Pirineu Català" que va ser número 2 en vendes a Costa d'Ivori, només sobrepassat per l'insigne David Bustamante.

Com Marina Rossell sóc un dols músics dol país amb més projecció internacional.
Músic obert, m'he dedicat als més variats estils, sense encotillar-se només amb la música clàssica, actuant sovint en comiats de solters improvisant amb l'ukelele en tanga de caixmir.

He creat variats grups vocals de cambra com lo "Quartet dels Mals Endreços", la "Coral Bajillas" (cor femení de la comunitat pigmea de Catalunya) i un duo director- guitarra que destaca per la fusió de cultures, integrat per un servidor i lo guitarrista talibà Mohamed Ben-Parhit.

Actualment, em considero com a un dols músics més determinants de la meva generació.