Lectura del llibre de l’Èxode (Ex 34s,4b-6.8-9/ 45-M34)
En aquells dies, Pujolòcides es llevà moll a la matinada i pujà al cim del Tagamanent, tal com el Senyor li havia manat.
Portava a les mans dos volums de l'Enciclopèdia Catalana de pedra. El Senyor baixà enmig del núvol i entre llamps i trons proclamà el seu nom.
Pujolòcides s'estigué allà amb ell. Llavors el Senyor passà davant d'ell tot cridant:
«Jo sóc el Senyor, Déu compassiu i benigne, lent per al càstig, fidel en l'amor». Pujolòcides es prosternà tot seguit, l'adorà amb el front fins a terra, el cul per sobre el clatell i digué: «Senyor, si m'heu concedit el vostre favor, vingueu vós mateix a acompanyar-nos i prometo moderació i seny. És veritat que som un poble rebel al jou, però vós ens perdonareu les culpes i els pecats, i fareu de nosaltres la vostra heretat».

I així fou durant vint-i-tres anys.

I el poble, pecador i rebel, malgrat ser venut a la seva sort magra, ho cel.lebrà sacrificant una ovella i menjant carpes, i anguiles, i sopa, i fetge de conill, i llúdrigues, i orugues, i tot ésser viu que es movia i no era identificat com a cristià.

Paraula de Pujolòcides.

REFLEXIONS

Que fàcil és dir t’estimo o també jo crec molt en Jesucrist! Davant una visió equivocada de l’amor com a simple sentiment sense compromís, que ve quan vol i se’n va quan se’n va (sense poder fer res per evitar- ho), Jesús avisa que l’amor a Déu implica obediència a la seva voluntat: Si m’estimeu, guardareu els meus manaments. El qui m’estima és aquell que compleix els meus Manaments.
L’amor és vocació fonamental i innata de tot ésser humà, creat a imatge i semblança de Déu que és amor. Per això estimar Déu és assemblar-se a Ell. La font, cim i model de l’amor és Déu, que estima tant el món que li dóna el seu Fill únic per salvarlo. El Fill, perfecta imatge del Pare, a la Creu demostra fins a quin punt estima. L’Esperit dóna el fruit de l’amor.

A la vida natural i a la sobrenatural el primer és ser estimat: pels pares ja abans de néixer i per Déu ja des de l’eternitat.

El primer gran Defensor nostre és el Pare que no plany el seu propi Fill sinó que l’entrega per tots nosaltres. L’altre gran Defensor és el Fill Unigènit que no gosa condemnar- nos sinó que mor, ressuscita i està a la dreta de Déu intercedint per nosaltres. Però el Defensor nostre per antonomàsia és l’Esperit Sant: Jesús prega al Pare que ens donarà un altre Defensor, l’Esperit de la veritat, perquè es quedi amb nosaltres.

Essent tan ben estimats i sabentnos tan ben defensats, què importa sofrir per haver obrat bé? Més aviat estiguem sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui ens demani raó de l’esperança que tenim.

I això, Pujolòcides ho tingué clar.