ROSALIA I EL BUS
(a modo de tango)
.
La música no em serveix,
ni tampoc la poesia,
per dir el què per tu sento
estimada Rosalia.
...
Ja tot era perdut,
la vida no em servia ja
fins que vas apareixer al bus,
el que porta a Pallejà
...
I quan la T4 guardaves
em sentia tímid i indecís,
però amb tot el meu encís,
però ni tan sols em miraves.
...
- No em miraves?
o potser em donaves pistes?
- Perquè quan jo et cridava
t'obstinaves a apartar la vista?
...
Per això et truco cada dia,
perquè sense tu, res té sentit
i encara que ja no em contestis
sé que m'estimes amb delit.
...
Cap email, ni cap carta
de totes les que t'he escrit
son mancats d'hipocresia
... ni tan sols aquesta poesia.
...
Car lluitant contra la nit freda,
he passat hores sota el teu balcó
i malgrat l'aigua de ta galleda,
m'he sentit feliç de debò.
...
Encara et puc veure tota
cada nit quan tanco els ulls,
i somnio amb els teus melucs,
la seva sina i la teva boca.
...
I saps que si jo insiteixo,
a dir-te que el teu amor mereixo,
que el que més ompliria l'esperit
seria entrar dintre el teu llit.
...
Perquè malgrat no em miris
ni tampoc m'escoltis,
i em tiris aigua amb legia,
seguiré lluitant per tu,
estimada Rosalia
...
I ara ja no vas en bus
per tallar tots els fils,
i no donar explicacions,
agafes els ferrocarrils.
...
Però demà pel dematí,
i com tota la setmana,
(i la setmana entrant).
quan surtis a treballar
em tindras a la porta esperant.
...
Malaeixo la música,
i també la poesia,
ara toquen fets!
Estimada Rosalia!
...

Maximilià Miralpeix. Juny del 2006

_______________________________

NO SABRAS MAI QUÈ ÉS ESTIMAR-ME
.
No sabras mai què és volar
fins que no vagis en avió

ni mai el què és amar
si no em tens per companyó.

No sabras mai el què és ofegar-se
si no poses el cap dintre una galleda.
Ni mai sabras què és estimar
fins que no em tinguis per parella.

No sabras mai el que és robar
si no buides un aparador.
Ni mai el que és gaudir
si no em tens per amador

No sabras mai què t’estas perdent
si t’obstines en ingnorar-me
estant de tu jo tan pendent
... i començo a cansar-me.

I molt jo em temo
que si no em vols per tu
et convertíré en nina
i t'aniré fent vudú.

I, almenys, si no et puc tenir
ni tocar-te les tetes,
si de cas,
et dono ma adreça
i m’envies tes calcetes

Maximilià Miralpeix- Juny del 2006
_____________________________________

EL MEU GOSSET M'OMPLIA D'ALEGRIA
PEQUÈ EM VENIA A REBRE SEMPRE
A LA PORTA QUAN L'OBRIA

Era suau com un bri
i més humà que molts
i menjava formatge bri
.

EL MEU GOSSET M'OMPLIA D'ALEGRIA
PEQUÈ EM VENIA A REBRE SEMPRE
A LA PORTA QUAN L'OBRIA

Era humà com molt pocs
perquè apart del bri
menjava peus de porc.
.

EL MEU GOSSET M'OMPLIA D'ALEGRIA
PEQUÈ EM VENIA A REBRE SEMPRE
A LA PORTA QUAN L'OBRIA

Però un dia es va morir
i vaig plorar molt
i mai més tornaré a provar el bri.
.

EL MEU GOSSET M'OMPLIA D'ALEGRIA
PEQUÈ EM VENIA A REBRE SEMPRE
A LA PORTA QUAN L'OBRIA

Quan em rebia a la porta em queia la baba,
però aquell dia no em vaig fixar prou
amb el meu pobre gosset quan la tancava.
.

(Maximilià Miralpeix. Juny del 2001)

___________________________________

ORACIÓ PER ROCIO JURADO
.
Rocio ha mort
Deesa entre mortals:
el seu art ha arribat a port,
Princesa de la Música
.
Trobarem a faltar la teva veu
tal com una aura sonora
que escampes pau arreu
amb un “duende” que t’honora.
.
Aquí tens un amant
qui ha viscut d’amagat
com qui guarda un pecat
i ara ho fa gemegant
.
Rocio ha mort
Deesa entre mortals
El seu art ha arribat a port,
Princesa de la Música

.
Maximilià Miralpeix, amb gran dolor, Juny del
2006


_________________________________
M'AGRADA ANAR D'EXCURSIÓ

.
M'agrada anar d'excursió
amb la cantimplora i la carmanyola
la xiruca ben cordada
pels voltans de Cerdanyola
...
M'agrada anar d'excursió
cantant per la drecera
amb l'aire fregant-me la cara
pels voltans de Matadepera.
...
M'agrada anar d'excursió
amb ma esquena el mitgjorn
el bastó a la mà dreta
pels voltants de Camprodón.
...
M'agrada anar d'excursió
amb la guitarra ben afinada,
cantant una cançó
pels voltants de Mataró.
...
M'agrada anar d'excursió
creuant per la malesa,
i caminar per la carretera
per les afores de Manresa
...
M'agrada anar d'excursió
amb la xicota ben animada
i parar prop de la font
i que em faci una
...
besada.

(Maximilià Miralpeix, Cambrodon- Estiu del 2003)
___________________________________

La vida no és pas mel
i no em fa justícia,
la dona és molt cruel
i carregada de brutícia:
...
La Consol mai em vol.
La Maria mai em besaria.
La Gesamí se'n riu de mi
i em diu la Mercè: estar amb tu, perquè?
...
La Dora sempre m'ignora.
La Rosó em fa por
La Clarisa sempre se'm rifa
i a l'Engràcia no li faig gràcia
...
A la Lorena li faig pena
A l'Almúnia li faig engúnia
La Raquel em pren el pel
i la Fida sempre em crida
...
La Magalí abusa de mi
La Rosana em clava cada pana...
La Miquela em fot la pela
i amb l'Ulrike hi tinc pique.
...
La LLibertat em te desorientat
La Fiona, m'escalfa i m'abandona
L'Inès no em vol més
i amb la Paca em sento com caca.
...
La Ponsa s'em fa la ronsa
La Pilar em fa plorar
L'Almudena mata de pena
i la Montserrat m'ha abandonat.
...
La Violeta em fot la punyeta,
la Paca em vol fer la "vaca",
la Pietat sempre m'ha enganyat,
la Lara m'escup a la cara.
...
L'Ágata em pega amb la sabata,
la Lo em colpeja amb un bastó.
L'Estrella, amb una cibella,
i la Marieta amb la baieta.
...

la Violeta no em mostra la teta,
la Maruixa, ni tan sols la cuixa,
i a la Mariona, si li toco la xona,
avisa a la Mariana
que és de la Guàrdia Urbana.
...
La Cristina em Margina,
mes germanes, em peguen amb ganes,
ma cosina, doncs com la Cristina.
i la de l'Andreu, s'orina sobre meu.
...
L'Amparo em vol fer sado,
la Midala, em mossega la cigala,
la Fedra em treu la pedra,
i la germana d'en Tomeu,
orina sobre meu. (cony, un altre cop?)
...
La vida no és pas mel
i no em fa justícia,
la dona és molt cruel
i carregada de brutícia.
...
I com que em canso,
me'n vaig amb un "ganso".

(Maximilià Miralpeix. Una mica fart de les dones. Maig del 2001, 2002, 2003, 2004, 2005 i 2006)

___________________________________

L'EMPORDÀ (VERSIÓ LLIURE)
.
La plana s'obria com una ponzella
el mar la besava tota ella
.
¿Qui ha sentit el cant de la sirena
sinó el pastor enbadalit
cegat d'amor
i embogit
omplia encara més el mar
amb llàgrimes de pena?
.
Jo entenc el pastor de la muntanya
que en els seus moments de joia,
arrossegat per la tramontana
bramava com una toia,
per sa desgràcia mundana.
.
Car, castigat per la coiçó
de sa central extremitat:
a modo de cançó,
plorava aquesta sardana:
.
-He caminat sempre sol
entre pujols i planes:
i per fi
quan trobo una dona
te cua en comptes de cames.
...

(Maximilià Miralpeix. Castelldefels, tardor del 2005)

ESCOLTA'L RECITAT PER L'AUTOR

_______________________________________

Tinc enveja del veí
quan te convidats a casa
perquè jo no els puc tenir
sopant tots junts a taula?
...
Tinc enveja del veí
quan quan porta gent a casa
perquè mai em passa a mi
i xerrar tota la tarda?
...
Tinc enveja del veí
quan porta mosses a casa,
quan els sento gemegar
del vespre fins la matinada.
...
Tinc enveja del veí
i em fa molta ràbia
que singuent tan prop de mi
no li agradi compartir
...


(Maximilà Miralpeix, desembre del 2005)

_____________________
Això és un modest homenatge a un dels grans genis de la literatura catalana: en Miquel de Maiol: va per tu POETA (amb majúscules)- els següents dos poemes són d'ell
.
HE CUINAT ELS PEIXOS DE COLORS
.
He cuinat els peixos de colors
perquè no venies del mercat
i començo a estar molt cansat
que t'entretinguis pels aparadors.
He fregit els teus peixos de colors,
el verd i el groc ja me'ls he menjat
i no t'has de posar de mal humor
pel fet que no t'hagi esperat.
He cuinat els peixos de colors
i un altre dia cuinaré el gat
si em trobo l'armari buidat.
.
.
.
LA DONA DEL MEU GERMÀ
.
La dona del meu germà
és millor noia que tu
perquè ella sap estimar
despreocupada del tabú.
La dona del meu germà
em comprèn i em mima
i ni s'encén, ni em recrimina
que passi una estona amb algú.
La dona del meu germà
té un cor més gran que el teu
i encara que no et sembli oportú
ara me'n vaig al costat seu.

__________________________

ESTIMADA CAROLINA
.
Estimada Carolina
m’has robat el cor,
saps? mai ningú
m’ha estimat com tu.
.
Els teus besos suaus
com de mel,
les teves carícies càlides
que m’arrissen el pel.
.
Les teves paraules
a cau d’orella
em fan sentir
que vull ser ta parella!
.
Estimada Carolina
m’has robat el cor,
saps? mai ningú
m’ha estimat com tu.
.
Perquè tu m’escoltes
i em comprens,
i em fas massatges
quan estic hipertens.
.
Perquè tu ets l’única
i em tractes com cal,
i veiem pel.licules
en versió original.
.
Estimada Carolina
m’has robat el cor,
saps? mai ningú
m’ha estimat com tu.
.
Només hi ha un afer
que em neguiteja,
i ma economia fastigueja:
perquè si el meu cosí,
quan es dóna als teus plaers,
després,
no ha de pagar calers?
.
Estimada Carolina
m’has robat el cor,
saps? mai ningú
m’ha cobrat com tu.
.
Maximilià Miralpeix. Unes quantes (i masses) nits d’Agost del 2002
.
________________________________________________
GRISELDA, T'ESTIMO
.

Gira'm l'amor, gira'm!
Robar em vas el meu cor
I cada cop que sento el teu nom
Sento ganes de viure
Entre les espigues daurades
L'amor em vas fer descobrir
Deesa de l'amor veritable
Amor carnal d'estiu.
.
T'
E
S
T
I
M
O

Maximilià Miralpeix (Agost 1995)
____________________________________________
.
Poema pacifista i sostenible.
.
Guerra, guerra, guerra
ja no puc més,
estan cremant la terra
sense deixar res més.
.
Amb guerra i més guerra
el mar no és blau;
amb bombes i bombes
no vola cap au.
.
Però una cosa ja arriba,
la guerra química ja és aquí!
grans em surten a la cara
i l'aura ve contra mi.
.
Al.leluia ja no hi ha guerra
al.leluia ja hi ha pau
al.leluia ja no hi ha guerra
Visca, visca la pau!
.
Naturalesa, naturalesa
perquè no vens amb mi?
vull una natura ben espessa
amb farigola i romaní.
.
Maximilià Miralpeix- Març del 2003

_________________________________
EL CANT DELS AUCELLS
.
El cant dels aucells
és d'una gran bellesa
i quan sigui vell
mai de la vida criticaré la naturalesa
.
M'agradaria acariciar-los,
i acariciar-los amb la mà.
I si un dia em venen
els donaré molletes de pà
.
Maximilià Miralpeix (Maig del 2004)

_________________________________________

Aquest següent poema, me l'ha dedicat un admirador de Sao Paolo, en Roberto Minczuk. Un dels poetes més rellevants del panorama internacional. Evidentment, m'omple d'orgull donar-vos-el a conèixer perquè el pogueu gaudir: no passa cada dia que et dediquin un poema (vaja, almenys a mi és el primer cop que em passa, fins ara només m'havien dedicat insults i menyspreus)...

.
EL DESCOBRIMENT

Tot era fosc fins que et vaig veure

amb paraules que em van deixar mut

i de la impressió m'hauria hagut de seure

si no fos perquè ja era assegut.

Eres el link més bell que mai s'hagués vist

amb un nom que de seguida cridava l'atenció

vas canviar la meva vida de tot pla previst

fent descobrir dins meu una nova emoció.

Ara la llum brilla per tot arreu

doncs les experiències que expliques

des del gosset i la porta fins al cor pigmeu

m'han fet tornar-me una mica ploramiques.

Sóc feliç i no paro de riure,

veig coloraines i pallassets ballant

que em tornen les ganes de viure

i estic segur que és degut al teu encant.

Aquesta ha de ser la causa

del meu estat anímic actual

tot i que ara necessiti fer una pausa

per pendre'm una altra coseta d'aquesta tan brutal.

Només, estimat, una cosa et diria

i no podré donar-te la raó,

si dius que la 'Maria' no et besaria,

fes-li tu un bon petó.

...

Roberto Minczuk
_____________________________________________________

AMOR REAL

A Déu vagi un agraïment diví

que per lliberar-me del pes que duc al pit

m’ha baixat del cel per fi

un àngel per compartir mon llit.

.
Agraïment enorme al destí
que en son màgic esdevenidor

ha creuat la meva ànima
escrivint, ara, nova simfonia d’amor.

.
Un quotidià gràcies a la vida
que abandonant son clàssica rutina
i vestit amb ses millors gales
em desperta al paradís cada matinada.

.
La meva llista d’agaïments és infinita
aDéu i la seva guia en la foscor
tot brindant-me aquesta fita,
i agraïment per tu, mon dolç amor.

.
Encara que no em coneguis bé
de fet ni tan sols emsàpigues, dimoni!
aquesta tarda t’abordaré
per proposar-te matrimoni.

Maximilià Miralpeix.

Dedicat a la Rosalia, la pubilla de Can Corcó, la meva futura esposa (encara que ella encara no em coneix, i per tant no s’ho imagina pas)... però el cel em diu que em dirà que si ja que mai ha tingut gaire èxit entre els nois.

___________________________

Qui sabrà?

.

Qui sabrà el que sento per tu?

quan som l'un vora l'altre

despullant llurs ànimes

asseguts a missa

.

Qui sabrà el que sento per tu?

Quan a cala avia Paca

ens palpem les mans humides

Mentre munyim la vaca

.

Qui sabrà el que sento per tu

quan, caminant pels senders inoblidables

trepitjem terra erma

i veiem paisatges infumables

.

Qui sabrà el que sento per tu?

quan em sento entre bajoques

estant de fems fins els genolls

donant de menjar a les oques

.

Qui sabrà el que sento per tu?

quan m'acosto a les gallines

sigilosament, tot vacil·lant

per por que em fagin xixines

.

Qui sabrà el que sento per tu?

Oh, destí mesquí i cruel!

quan corro envoltat d’avelles

al intentar recolectar la mel

.

Qui sabrà el que sento jo per tu?

quan em calço les xiruques

te'm acosto amb una flor

i tu només em dons xurruques

.

Qui sabrà el que sento per tu?

Quan tots els caps de setmanes

Tu sempre fuges de mi

Quan et dic de ballar sardanes

.

Qui sabrà el que sento per tu?

Donzella esquiva

T’he esperat totes les nits

I ara em sento a la deriva

.

Car quan erem al mas Monclús

i després d’un sopar de gala

Redéu! en comptes de parrús

descobrí que tenies cigala.


.

Maximilià Miralpeix i Clariana Creucoberta (en equip)